Troba infermeres disponibles per a torns urgents

En qualsevol centre assistencial sempre hi ha la possibilitat que, poques hores abans de començar el torn, una infermera comuniqui una baixa inesperada. En aquell moment s'activa una cursa contra el rellotge per trobar personal, encara basada en trucades, improvisació i un desgast operatiu alt.

L'institut d'estadística espanyol, l'INE, va comptar 358.036 infermeres col·legiades el 2025, amb una taxa de 7,22 per cada 1.000 habitants. Eurostat, que mesura només qui exerceix, en va registrar 284.232 a Espanya el 2023.

Què passa quan hi ha una baixa d'últim minut

Una baixa inesperada afecta la continuïtat assistencial, l'operativa i el benestar de la mateixa plantilla.

Quan l'equip rep la notificació que una infermera no podrà anar al torn, sigui per una indisposició sobtada, motius familiars o qualsevol altra urgència, s'activen diversos efectes gairebé automàtics:

• Interrupció de l'operativa interna

La supervisió, els recursos humans o la persona responsable de cada centre ha d'aturar les seves tasques per atendre una necessitat urgent que no pot esperar. Això endarrereix gestions clau del dia o genera un efecte dòmino que afecta altres departaments.

• Sobrecàrrega de l'equip present

Mentre es busca substitució, el personal actiu comença a assumir part de la feina, i això augmenta la pressió assistencial i el risc d'errors. Les càrregues es disparen i l'experiència del pacient o resident pot quedar compromesa.

• Improvisació i estrès organitzatiu

El procés tradicional genera interrupcions constants, trucades fora d'horari i un desgast emocional per a qui coordina la cobertura. La urgència obliga a “tirar del que hi hagi”, encara que no hi hagi la certesa que el perfil disponible sigui l'adequat.

Mètodes tradicionals: útils, però insuficients per a les necessitats actuals

Tot i que s'utilitzen habitualment, les solucions clàssiques per cobrir torns urgents tenen limitacions importants. La majoria dels centres assistencials continuen recorrent a tres vies principals:

1. Trucar a la plantilla interna

El primer pas acostuma a ser contactar amb professionals de la mateixa plantilla que estan de descans o que ja han cobert altres torns.

• Poca disponibilitat en temporades crítiques (vacances, caps de setmana, nits)
• Risc de sobrecarregar l'equip i augmentar la rotació
• Impossibilitat de mantenir la desconnexió digital

2. Contactar amb ETT o proveïdors externs

Tot i que aporten rapidesa, no sempre es disposa d'un volum suficient de perfils ni d'una traçabilitat adequada.

• Processos administratius lents
• Costos elevats
• Poca visibilitat de l'historial del professional assignat
• Manca de flexibilitat per a necessitats que canvien cada dia

3. Missatges improvisats en grups de WhatsApp de l'equip

Una pràctica molt estesa quan el temps apressa.

• Informació dispersa i difícil de registrar.
• Ruptura de la desconnexió digital.
• Zero garanties sobre qui pot acceptar el torn i qui no.
• Manca de traçabilitat i de control sobre perfils, experiència o certificacions.

Conclusió: aquestes estratègies poden funcionar en determinats moments, però no ofereixen un sistema estable, escalable ni segur per a un centre que necessita cobrir torns urgents de manera recurrent.

Per què el problema no s'arregla només contractant

La resposta intuïtiva a una baixa recurrent és ampliar plantilla. La dada diu que aquesta via està més tancada del que sembla. Segons l'Estadística de Professionals Sanitaris Col·legiats de l'INE, el nombre d'infermers col·legiats a Espanya va créixer un 1,2 % el 2025, el ritme més baix de l'últim quinquenni, fins a 358.036 professionals.

Aquest 1,2 % contrasta amb el d'altres professions sanitàries el mateix any: els terapeutes ocupacionals van créixer un 9,2 %, els psicòlegs amb especialitat sanitària un 8,6 % i els fisioterapeutes un 4,7 %. La infermeria és el col·lectiu més nombrós, el 34,5 % de tots els col·legiats sanitaris, i alhora un dels que creix més a poc a poc.

Hi ha a més una diferència important entre estar col·legiat i estar exercint. Per al 2023 l'INE va comptabilitzar 346.207 infermers col·legiats, mentre que Eurostat, que mesura només qui exerceix la professió, en va registrar 284.232 a Espanya aquell mateix any. Són uns 62.000 professionals de diferència, al voltant del 18 %.

La conclusió pràctica per a un centre és incòmoda però útil: la borsa de la qual es pot estirar demà al matí no és la del cens, és la de qui està disponible, verificat i disposat a cobrir aquell torn concret. Ampliar plantilla és una decisió d'anys. Cobrir el torn d'aquesta nit és una decisió d'hores, i són dos problemes que competeixen per la mateixa atenció de la supervisió.

Com canvia el dia a dia del centre amb Livo

Com pot un model que combini torns externs i tecnologia transformar la resposta davant d'aquestes urgències de personal?

El que abans era una urgència improvisada (trucades, xats, Excel) es converteix en un procés ràpid, traçable i sota control.

Disposar d'un grup de professionals verificats i disponibles en horaris diferents permet respondre amb rapidesa sense sobrecarregar el personal fix. Els centres assistencials poden cobrir torns de manera immediata amb perfils qualificats i validats prèviament, i mantenir la continuïtat assistencial.

Livo ofereix accés a una xarxa de més de 75.000 professionals, i garanteix rapidesa, seguretat i estabilitat en el servei. Ara els centres ja no depenen únicament de l'equip intern.

Els centres poden filtrar per especialitat, experiència i tipus d'unitat (UCI, hospitalització, salut mental, urgències, geriatria, etc.), i passen de “a veure qui pot venir” a “qui encaixa millor en aquest torn”. Cada professional passa per un procés de validació prèvia (identitat, titulació, experiència), de manera que qualsevol perfil que accedeix a sol·licitar torns ja ha estat comprovat per l'equip de Livo.

Des d'una única plataforma, l'equip de supervisió o de direcció d'infermeria gestiona tot el flux: torns publicats, candidatures rebudes, perfils filtrats i valoracions posteriors.

• Menys interrupcions i més temps per a tasques crítiques: es redueixen les trucades i els xats improvisats.
• Continuïtat assistencial més estable: menys dependència de la disponibilitat interna i menys pressió sobre els equips.
• Cobertures més ràpides: accés en minuts a perfils disponibles.
• Seguretat en cada professional extern: sanitaris validats i menys riscos en contractacions urgents.
• Millor experiència per a les professionals i per a l'organització: processos clars, sense improvisació, que fan que les infermeres externes vulguin tornar a treballar amb el mateix centre.

Les baixes d'última hora no desapareixeran, però la manera de gestionar-les sí que pot canviar radicalment. Per als centres assistencials, disposar d'una xarxa de professionals disponibles i d'una plataforma que centralitzi la gestió dels torns urgents permet actuar amb rapidesa, assegurar la continuïtat assistencial, protegir l'equip intern i evitar improvisacions.

Tres vies que no són el mateix

Borsa interna

És el llistat de professionals del propi centre a qui es truca quan falta algú: plantilla en descans, eventuals que ja hi han treballat, de vegades antics residents. És la via més ràpida en aparència i la que més desgasta, perquè cada trucada competeix amb el descans d'algú que ja ha fet el seu torn.

Empresa de treball temporal

L'ETT és l'ocupadora del professional i el cedeix al centre durant un període. Aporta cobertura sense que el centre assumeixi la contractació, i en canvi el centre veu poc de l'historial de qui arriba i depèn de qui tingui disponible l'ETT aquell dia.

Plataforma de gestió de torns

Aquí el centre publica el torn amb els seus requisits i els professionals verificats s'hi postulen. Canvien dues coses respecte a les vies anteriors: el centre tria entre candidatures en lloc d'acceptar una assignació, i queda registre de qui va cobrir quin torn, amb quina titulació i amb quina valoració posterior.